FEUX DE BROUSSE Jean-Pierre Haga
FEUX DE BROUSSE
J’ai vu le ciel vêtu d’été,
Senti le vent qui vient chanter
Un air léger, un air de plage.
Un ciel tout bleu où un nuage
Trace des signes.
J’ai vu le ciel, et noir et gris
Apportant l’eau, donnant la vie.
Un ciel tragique, beau de tristesse
Lourd, menaçant, plein de promesse
Pour mes racines
J’ai vu le ciel et ses paillettes,
Sa livrée noire, rouge et violette
Que mon feuillage, ivre de vie
Vient refléter avant la nuit
Obscure, divine
Parfois le ciel ôte ses voiles
Pour me montrer son champ d’étoiles
Je suis de bois pourtant, je sens
Frémir ma sève pour l’indécent
Qui me fascine.
Ce soir le ciel cache mes cimes,
Noir de fumée rouge de crime
Ce soir je lui fais mes adieux
Parmi les flammes d’un jeu odieux :
On m’assassine
On m’assassine
L’Homme assassine.
Jean Pierre HAGA
DORO TANETY
Mba tiako loatra io lanitra io
Ary mamiko ilay rivotra
Milamina, lavy tadio
Fa manan’aina atolotra
Ny raviko
Rehefa hariva izy tsy hoe lavo
Fa mba manala sorisory
Mitafy mena misy mavo
Miova ho mainty dia matory
Ny rantsako
Io lanitra io rehafa sorena
Dia mody mampatahotra
Manome varatra mitrena
Manome rano atolotra
Ny fakako
Indraindray izy miravaka
Volana feno hazavana
Volana feno vavaka
Hoe mba ahatratra hafanana
Ny tsiriko
‘zao aho dia manao mandra-pihaona
Anaty afo, entona
Ry lanitro ô lazao nahoana
Anie ra-Olombelona
No nanasazy ahy
Nanasazy ahy
Hodorana.
Jean Pierre HAGA