Conte: Le serpent et le ver de terre

Publié le par Alain GYRE

Le serpent et le ver de terre

Ny Bibilava sy ny Kankana

 

Fahagola, ny bibilava sy ny kankana dia mpirahalahy tian'ny zava-boary rehetra. Ny bibilava dia nanana tongotra štara sy tsara tarehy, ka afaka nihazakazaka tamin’ny tany. Ny kankana kosa dia tsy nanana tongotra ary nitambotsotra hatrany.

Indray andro, nisy fety lehibe tany an-dapa. Te-handihy ny kankana, fa nangataka ny tongotry ny bibilava mba hahafahany mandeha amin’ny fety.

Hoy ny kankana tamin’ny bibilava:

« Rehefa tonga ny hariva, dia haveriko aminao ny tongotrao. Tsy hitazona izany ela aho. »

Satria namana tsara ny bibilava, dia nindraminy azy ny tongotry. Nataon’ny kankana ny tongotra ka lasa nivoaka nankany amin’ny fety izy. Tany, nandihy sy nilalao faly lalandava izy.

Rehefa tapitra ny fety dia nanomboka niahiahy ny kankana:

« Raha haveriko amin'ny bibilava ny tongotra, dia ho lasa zavatra kely sy malemy indray aho. »

Lasa nitsoaka izy ka niditra tao anaty tany mba hisempty sy hisorohana ny bibilava.

Mbola miandry amin'ny toerana nifanoherana ny bibilava hatramin'izao. Satria tsy niverina ny kankana, dia nianatra mandady amin’ny kibony ny bibilava. Nanomboka tamin’io andro io, raha mahita kankana ny bibilava, dia mitady hividy na hilevina azy mba hahazoana indray ny tongotry. Ny kankana kosa dia miaina ao anaty tany noho ny tahotra sy ny henatra.

 

Mofon'anjara : Ny fitokiana tsy miverina rehefa roboka amin'ny hafetsena.

 

Traduction

Le serpent et le ver de terre

 

Autrefois, le serpent et le ver de terre étaient comme deux frères très proches. Le serpent possédait de magnifiques pattes qui lui permettaient de courir vivement sur le sol, tandis que le ver de terre n'en avait aucune et devait se traîner avec difficulté.

Un jour, une grande fête fut organisée dans le palais de la forêt. Le ver de terre voulait absolument y aller et danser, mais sans pattes, cela lui était impossible. Il décida d'aller voir le serpent pour lui emprunter les siennes.

Le ver de terre dit au serpent :

« Prête-moi tes pattes juste pour cette soirée. Dès la fin de la fête, je te les rendrai sans faute. »

Le serpent, confiant et généreux, accepta et lui donna ses pattes. Le ver de terre les enfila, se rendit à la fête et dansa toute la nuit sous les applaudissements.

Mais lorsque la fête se termina, une pensée gourmande traversa l'esprit du ver de terre :

« Si je lui rends ses pattes, je redeviendrai une créature insignifiante et lente. »

Cédant à la tentation, il s'enfuit et creusa un trou pour se cacher profondément sous la terre.

Pendant ce temps, le serpent attendit en vain au point de rendez-vous. Ne voyant pas revenir son ami, il fut contraint de s'adapter et d'apprendre à ramper sur le ventre. Depuis ce jour, dès qu'un serpent croise un ver de terre, il cherche à le dévorer pour récupérer ce qui lui appartient. Quant au ver de terre, il vit caché sous terre, rongé par la peur et la honte de sa trahison.

 

Moralité : La trahison brise la confiance et condamne le coupable à vivre dans la peur et le cache-cache.

 

Publicité
Pour être informé des derniers articles, inscrivez vous :
Commenter cet article